Planta ruderal (o vegetació ruderal, del llatí ruderis, "enderroc") és un terme genèric utilitzat per a referir-se a plantes, generalment de petites, que solen aparèixer en hàbitats molt alterats per l'acció de l'ésser humà, com a vores de camins, camps de cultiu abandonats o zones urbanes. Part d'aquestes plantes també poden classificar-se com a part de la vegetació arvense. Les plantes ruderals i les arvenses es caracteritzen per un marcat caràcter nitròfil.
Les estratègies de vida de les plantes ruderals van ser descrites per John Philip Grime en 1974 com a part de la seva teoria. en què teoritza que les plantes responen a diferents factors ambientals de manera que poden ser classificades en tres tipus: Competidores, Resistents a l'estrès o Ruderals. Les plantes ruderals, segons aquesta classificació, tenen petita mida, escassa ramificació, cicles de vida curts, creixement ràpid i fort potencial reproductiu. És per això que la seva distribució geogràfica sol ser àmplia. Es tracta de plantes anuals.

El caràcter ruderal d'una espècie pot ser quantificada, i es defineix com la capacitat de prosperar en llocs on existeixen pertorbacions a causa de la destrucció parcial o total de la biomassa vegetal.

Una de les més representatives dins el nostre municipi és la ravenissa blanca i les roselles, que fins i tot les podem trobar colonitzant camps, horts i indrets conreats.